En Jordi Isern, amb innates qualitats en el món de la pintura, ens ofereix temes paisatgístics de les nostres terres amb una maduresa i un “savoir faire” que ens captiven i l´equiparen als grans mestres paisatgístics catalans. Té una paleta de colors sòlids, valents quan convé i delicats quan el tema ho requereix i tot amb una ferma formació pictòrica no exempta de tocs d´artesania –no entesa com la versió popular de simple mecanisme sense inspiració- sinó com el concepte de posseir ofici, de pertànyer a una escola i de dur el llegat de la tradició, tal com afirmava el gran mestre Eugeni d´Ors. En Jordi Isern és una figura ja important i consagrada de la pintura catalana i en el panorama actual on qualsevol cosa és considerada Art, seria convenient que es tinguessin en consideració –altra vegada- els conceptes d´inspiració, qualitat i formació que posseeix l´obra de Jordi Isern.

ISERN I LA SERENOR DE L’ESPERIT
Encara que nascut a Barcelona l’any 1969, Jordi Isern és pintor de l’Alt Camp, de la Garrotxa i, en general, de les terres de l’interior de Catalunya, encara que també ha manifestat el seu interès artístic i humà per altres llocs geogràfics quan l’atzar o la curiositat creativa l’han portat a connectar amb ells. Escollí com residència habitual la vila d’Alcover, d’on és riginària la seva família per la branca paterna, per a trobar des d’allí la satisfacció de captar la història que encara conserven antics carrers, places i cases que es troben tan relacionades amb el misteri de la Natura. Perquè és especialment en els camps de blat i fajol, tan verds quan creixen i tan grocs quan maduren; en els cels que s’emboiren; en les muntanyes que presideixen des de la llunyania; en els rierols que transiten entre prats i en les masies que encara queden, quan els seus sentits s’afinen i, entusiasmat pel que troba però amb sentit clar del que li cal fer com pintor, descriu el que veu i sent. La figuració d’Isern no defuig mai la representació dels paisatges que el seu innat sentit de la bellesa i que la gran capacitat que té per a relacionar colors el porten a escollir. Disposa d’una ben treballada tècnica i sap combinar els efectes pictòrics per a aconseguir els efectes que busca. Però això no és mai prou per a ell. Necessita de l’emoció i de la voluntat de construir una obra, feta quadre a quadre, en la qual quedi ben reflectida l’afirmació de què la terra és millor que l’ésser humà que la senyoreja i que es serveix d’ella. Perquè, malgrat tots els atacs que pateix des de que el món és món mai no deixa de donar fruits i de convidar-nos a què asserenem els nostres esperits després de les inevitables tormentes i fem, units i benavinguts, l’obra coral que ens pertoca. Pintura de pau, basada en el fet repetit i sempre nou que ofereix la Natura en la qual vivim immersos, encara que molts són els que no es volen adonar si no és en moments de descans o vacances. Isern ens ho fa veure, però, com una constant a la que s’hi pot arribar contemplant els seus quadres. La idealització que hi ha en ells mai no deixa de trobar-se connectada amb la realitat existent i que és com un Paradís que podem tocar i visitar si sabem aprofitar les nostres capacitats cognoscitives de la mateixa manera com ho fa aquest artista. La nostra societat és l’actual, però per a què puguem fruir veritablement d’ella hem de sentir que enllaça tant amb el passat com amb el futur pel que fa al que és essencial, dins de la relació amb l’entorn i amb el desig –perquè no?- d’eternitat.